Els detinguts van denunciar haver estat sotmesos a sistemes de tortura per part dels agents que els van detenir a l'ampara de la llei "antiterrorista" (Mossos d'Esquadra i Brigada de la policia estatal), i d'haver-los administrat substàncies de manera il.legal per obtenir-ne les confesions.
Vilaseca, que actualment és regidor per la CUP a l'ajuntament de Torà, rememora en el seu bloc la història dels diferents personatges que van participar en el que considera un "segrest legal".
El web Viladetora.net hi dedica avui una notícia per recordar els 10 anys d'aquestes detencions. Una notícia amb el títular "El cas Torà 10 anys després: "ni puc oblidar, ni vull perdonar, les persones que van utilitzar la tortura fins als seus límits" i que destaca les declaracions de Vilaseca a deu anys dels fets: "En aquest aniversari d'aquells dies tant inquietants, crec que és el moment de fer un repas a l'evolució que han tingut algunes de les persones que van ser claus en aquella nova pagina de la repressió política a Catalunya."
Recordem que les detencions, en què hi van participar tant la Brigada de la policia espanyola com la policia autonòmica catalana, va ser ordenada pel jutge Baltasar Garzón, llavors Magistrat del jutjat nº 5 d’Instrucció de l’Audiència Nacional espanyola.
Un malson de tres mesos i quatre anys sense judici
Jordi Vilaseca va ser detingut el dia 1 d'abril de 2003, unes detencions que van continuar tres dies després, amb la detenció de dos altres joves més, Jordi Torné i Antoni Codina. Se'ls acusava d'haver participat en diversos atacs contra entitats bancàries i una seu de Retevisión.
Les detencions va generar una gran resposta de mobilitzacions de suport als joves, amb concentracions diàries davant l'ajuntament de Torà, però també a diferents poblacions catalanes. Molts ajuntaments van signar mocions de suport als detinguts. Les detencions, a més a més, s'havien portat a terme amb espectacularitat, amb molta presència policial al poble i sense aportar cap informació als familars.
Durant la detenció i incomunicació Vilaseca va haver de ser ingressat a la UVI, com a conseqüència de les sessions de tortura i les substàncies que li havien suministrat. Tot seguit el seu advocat, amb qui no tenia contacte, va presentar una querella per tortures als jutjats de Lleida. Unes denúncies que es va desestimar, com és habitual en els denúncies per tortura a la justícia espanyola.
Una resposta de solidaritat
Com a resposta, en pocs dies a Torà es va realitzar una gran manifestació demanant la llibertat dels joves i la plataforma de suport als detinguts va presentar 7.000 firmes al president del Parlament de la CAC, Joan Rigol, en què es demanava la llibertat i reclamant que el cas passés a la justícia ordinària
Finalment, el 5 de juny van ser posats en llibertat amb càrrecs. Torà i la comarca els va rebre de forma multitudinària.
Finalment, el juny de 2007 es va realitzar el judici contra els detinguts de Torà, que va resoldre una sentència condemnatòria de dos anys de presó, que no van arribar a complir perquè la condemna no era superior a dos anys i cap d'ells comptava amb antecedents, raó per la qual no van ingressar a la presó.
Una operació dirigida per un policia condemnat per corrupció
Pocs anys després, el 2009, el comissari que va dirigir les detencions de Torà i responsable de la Brigada VI de la policia espanyola, àlies "Jordi", va ser detingut per dirigir una xarxa de corrupció i proxenetisme a Castelldefels. Aquest mateix "Jordi" va participar directament en els interrogatoris dels joves de Torà, i va torturar i subministrar substàncies il·legals (amfetamines, segons les anàlisis mèdiques) al jove toranès, que va haver de ser ingressat d'urgències a una UCI d'un hospital.
