L'Ajuntament de Celrà ha rebut del Jutjat un recurs interposat per la Delegació del Govern espanyol a Catalunya contra l'acord de ple que va declarar el municipi de Celrà territori lliure i sobirà. L'equip de govern assegura que es referma en els acords adoptats.
El ple de setembre passat va sotmetre a aprovació una moció presentada per iCelrà i la CUP, a instància de l'entitat Celrà per la Independència, en què es declarava el municipi territori català lliure i sobirà i s'instava el Parlament de Catalunya a iniciar el procés per declarar i constituir l'Estat català, entre altres punts. La moció va rebre el suport de 10 regidors i regidores (3 d'iCelrà, 3 de la CUP, 3 de l'Entesa i 1 de CiU) i hi va haver una única abstenció (la del portaveu de CiU).
L'advocada de l'Estat, en nom de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, ha presentat un recurs contra aquest acord en considerar que no s'ajusta a dret. El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Girona ha admès el recurs a tràmit i dóna 20 dies a l'Ajuntament de Celrà per presentar l'expedient administratiu corresponent.
En rebre el requeriment l'Ajuntament de Celrà ha fet públic que es referma en els compromisos adoptats en aquesta moció."Continuem defensant la necessitat de declarar el Principat de Catalunya estat lliure i independent", assegura l'equip de govern, format per iCelrà i la CUP, que també recorda que al municipi només hi oneja la bandera catalana i que els dies 12 d'octubre i 6 de desembre el consistori ha treballat amb normalitat.
Girona ha estat un dels darrers municipis que s'ha declarat territori català lliure i sobirà, sumant-se així al més de 180 que ja ho han fet en els darrers mesos
La CUP anuncia fermesa davant l’ofensiva judicial de l’Estat espanyol contra l’Ajuntament de Celrà
La CUP s’ha posicionat avui al voltant de l’ofensiva judicial iniciada per l’Estat espanyol contra l’Ajuntament de Celrà, governat per la CUP, per haver-se declarat territori català lliure i sobirà. La formació ha denunciat que el recurs presentat contra la declaració del ple celranenc respon a l’estratègia “de la por i l’amenaça”, i ha anunciat que la CUP no té intenció de retirar l’acord de ple i que es mantindrà coherent amb la decisió presa.
D’altra banda, a través dels seus diputats la CUP reclamarà al govern de la Generalitat que ofereixi cobertura jurídica i manifesti el suport públic a l’Ajuntament de Celrà o qualsevol es trobi en la mateixa situació en el futur, i l’instarà a demanar explicacions a la delegada del govern espanyol, María Llanos de Luna, per la seva actuació en aquest cas. La CUP també ha anunciat que si cal recorrerà a la mobilització ciutadana com a resposta a l’acció judicial de l’Estat espanyol.
Davant la possibilitat que les denúncies s’estenguin a altres municipis que han aprovat declaracions semblants, la CUP ha fet una crida als ajuntaments a “mostrar-se ferms i fer pinya” per respondre a aquesta nova ofensiva espanyola contra els consistoris que s’han mostrat favorables al procés democràtic cap a la independència. En aquest sentit, la CUP ha recordat que “el municipalisme català ha estat i serà una peça clau en la construcció nacional i l’exercici del dret d’autodeterminació, i això no ho podran aturar per la via judicial”.
Per la seva banda, l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà ha anunciat que el govern municipal que encapçala no defallirà en la tasca a favor de la plena independència i la denúncia dels atacs constants de l’Estat espanyol envers el poble català. A l’Ajuntament de Celrà només hi onegen la senyera i l’estelada, i els dies 12 d’octubre i 6 de desembre el consistori ha treballat com un dia més. “Són mesures i pràctiques que exercim amb naturalitat, perquè responen al sentir majoritari del plenari i de la gent del poble, i no les deixarem de fer perquè ens ho digui cap jutge o llei espanyola”, ha declarat Cornellà.
Finalment, l'Ajuntament de Celrà ha obert un formulari a la web municipal per donar suport a la declaració del municipi com a territori català lliure i sobirà i adjuntar les signatures recollides a les al·legacions que presentin al recurs de l'Estat contra l'acord de Ple.
