Conec la CUP per la feina que fan a Vilanova i la Geltrú, a casa meva. Quan m'hi vaig acostar, em vaig trobar amb una realitat molt més interessant que la caricatura simplista que alguns entorns s'esforcen en cultivar. Em vaig trobar gent preparada. Gent que, a més de tenir un discurs sempre vinculat a la força democràtica del poble, també fa coses concretes, com ara rebaixar o anul·lar el sou dels seus alcaldes o forçar el consistori a fer assemblees obertes o referèndums populars per consultar a la gent. Coses concretes com que no hi ha presidents, ni secretaris generals, ni disciplina de partit. Decideixen en assemblea, les llistes són sempre obertes i la idea que els uneix és la de construir als Països Catalans una majoria popular crítica i amb consciència social. No són un partit polític convencional. Són la visualització d'un moviment popular emergent que té vocació de majoria. Perquè l'autèntica majoria absoluta del país és la gent de sota. La gent que no compra bons de l'estat, ni deute sobirà, ni juga a la borsa. La gent que no accepta pagar amb diners públics les pèrdues de les entitats bancàries i que, en canvi, els beneficis dels bancs siguin indiscutiblement privats.
Necessitem gent al Parlament amb ganes de vèncer el pessimisme que diu que canviar això és impossible. Fa quatre dies la independència també ho semblava i avui sembla imparable. No podem passar-nos tot l'any renegant contra la classe política i a l'hora de votar, fer-ho pels de sempre o no votar. Si de veritat volem que les coses canviïn, hem de fer alguna proposta. Alguna proposta diferent.
