El poble català ha fet història. Era el primer cop que la principal manifestació de la Diada es convocava amb un lema obertament independentista, "Catalunya nou estat d'Europa", i els catalans hi han respost favorablement convertint la mobilització d'aquest dimarts en el major clam independentista que hi ha hagut mai al país.
Un 11 de Setembre del 2012 que passarà a la història com una victòria del moviment independentista dels Països Catalans. La imatge de desenes de milers d'estelades al vent, onejades per ciutadans de tot tipus vinguts d'arreu, també passarà a la història.
Les xifres parlen per si soles: 2 milions de persones segons l'organització convocant, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i 1,5 milions segons el Departament d'Interior i la Guàrdia Urbana de Barcelona. La delegació del govern espanyol a Catalunya ha rebaixat la xifra als 600.000 assistents.
Una assistència que ha desbordat totes les previsions i que confirma el rècord. Així, segons s'ha escrit als annals de la història nostrada, la manifestació del 1977 -la de "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia"- va comptar amb un milió d'assistents i la del 10-J -ja independentista tot i convocar-se contra la sentència de l'Estatut-, amb 1,5 milions de participants. Els manifestants del 'No a la guerra' del febrer del 2003 es van xifrar en 1,3 milions.
Sigui com sigui, la d'aquest Onze ha estat una immensa marea humana que es va començar a fer visible a la ciutat des del migdia, quan les primeres estelades envaïen els carrers i arribaven els primers autorcars. A primera hora de la tarda, el centre de Barcelona ja estava pràcticament col·lapsat de gent i els carrers creaven una estempa amb corrues d'autocars aparcats als dos costats de l'Eixample en fila índia, fins arribar al miler, una xifra mai assolida fins ara.
L'ambient durant tota la tarda va ser de caire festiu, familiar i desacomplexat. La capçalera de la manifestació, capitanejada pels representants de l'ANC i l'AMI, seguit de les territorials i les entitats, i darrere els blocs dels partits (CiU, ERC i Reagrupament, ICV-EUiA, SI i Democràcia Catalana i la CUP), va quedar aturada al punt d'origen durant més d'una hora, entre els carrers Casp i Pau Claris, sense poder avançar per la massiva afluència de manifestants.
L'esquerra independentista, present
L'esquerra independentista no es va perdre la manifestació més multitudinària de la història. La CUP va formar bloc a l'altura de Passeig de Gràcia amb Rosselló, tal com havia estipulat l'ANC, que va ser molt concorregut. Malgrat que la marxa a Passeig de Gràcia va estar aturada durant ben bé una hora i mitja, l'ambient festiu i combatiu no va cessar.
Amb una pancarta encapçalada per càrrecs electes i representants de les organitzacions, el bloc va amenitzar la tarda amb mostres de cultura popular i crits a favor de la independència i el socialisme i en contra del pacte fiscal i CiU.
Milers de persones van lluir els adhesius de la CUP ("El país no està en venda" i "Tirem pel dret, independència") al llarg de tota la mobilització.
Visita al Parlament
Un cop la capçalera de la manifestació va arribar al Passeig Marquès de l'Argentera -i quan la majoria de manifestants encara camianva-, el periodista Jordi Margarit i la periodista Txe Arana van llegir el manifest i van formular les preguntes que els manifestants responien alçant la cartolina verda de l'ANC. "Volem exercir el dret a l’autodeterminació? Volem la independència del nostre país? Volem una bandera catalana a l’ONU? Volem que els nostres representants polítics es comprometin a iniciar el procés de secessió? Ens comprometem a treballar plegats per a construir un Estat lliure, independent i pròsper?".
Paral·lelament, sis membres de l'ANC i sis més de l'AMI es van desplaçar a peu fins al Parlament de Catalunya, on els va rebre la seva presidenta, Núria de Gispert. Allà, De Gispert va admetre que que havia estat mèrit de l'ANC aconseguir una manifestació "inequívocament sobiranista" i va desitjar que els esforços serveixin "perquè el dia de demà el poble català pugui exercir el seu dret a decidir el seu futur". Així mateix va anunciar que el president de la Generalitat, Artur Mas, els rebrà "en un o dos dies", tal com demanava l'assemblea.
De fet, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ja ha demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, que "demostri que ha escoltat la veu del poble" i que "està disposat a treballar per fer de Catalunya un nou estat d'Europa". Forcadell ha confirmat que la manifestació d'aquest Onze de Setembre ha estat la marxa "més gran, important i massiva de la nostra història". "Ha estat la marxa més gran de la història i l'hem acabat al Parlament per demanar que demà iniciïn un procés de secessió", ha exclamat.
