He de respondre per alusions a un article aparegut en aquest mitjà que criticava un escrit anterior del qual en soc l'autor i va aparèixer a L'Accent. La resposta la signa José Miguel Cuesta, de la CUP de Manresa amb el títol de “Ficció i realitat als moviments populars”. El seu article també es justifica per alusions ja que jo havia prèviament criticat determinat escrit aparegut sense signatura al butlletí de la CUP de Manresa. Remarco el fet que el text anava sense signatura no perquè tingui res en contra dels textos sense signatura si no per què això implica que l'opinió en qüestió és compartida pel conjunt del col·lectiu esmentat.
El nus de la qüestió estava en que en aquell text s'hi deia que l'ANC era un moviment popular i no s'aportava cap argument per sostenir-ho, cosa que el meu article criticava. Sobre aquesta qüestió hi ha un desacord entre Cuesta i jo mateix que no cal desenvolupar molt per què tothom que coneix el nostre moviment sap que hi ha diverses postures al respecte. D'altra banda Cuesta criticava també les formes del meu article, qualificant-les de prepotents i messiàniques, i trobava indignant que jo comparés el butlletí de la CUP de Manresa amb la premsa burgesa (La Vanguardia en aquell cas). M'agradaria liquidar primer aquestes qüestions: és cert, les formes eren prepotents. Això té una causa bàsica: la secció en que apareixia aquest article apareix quinzenalment, es diu "Paper de Vidre" i consisteix en un repàs de premsa en que es critica de manera sovint còmica, irònica i en no poques ocasions prepotent el que es pot llegir a la premsa burgesa. Es pot criticar i fins i tot amb raó que les mateixes formes fossin utilitzades per a un debat intern del moviment. Companys que comparteixen el meu punt de vista sobre l'ANC m'han fet arribar aquesta crítica i la dono per bona.
No em sembla tan legítim, en canvi, incidir en la comparació amb la premsa burgesa. Com que en aquest cas vaig fer una excepció i em vaig referir a una publicació del propi moviment, en el meu article s'hi deia que “no només la premsa burgesa practica els gèneres de ficció”. I aquí s'acaba la comparació, car és evident per mi i per tothom la diferència entre el butlletí de la CUP de Manresa i La Vanguardia. Qui vulgui lluitar contra homes de palla pot fer d'això un “casus belli” però el cert és que el tema no dóna més. Pel que fa al llenguatge messiànic, qualsevol que llegeixi l'article pot veure clarament que es tracta d'una estratègia literària com una altra per referir-me a la idea, que continuo sostenint, que la imatge de l'ANC com a moviment popular es basa únicament en la fe.
També en les qüestions de fons vull fer alguns aclariments sense ganes de desenvolupar el debat sobre l'ANC, però si per aclarir alguna interpretació que no em sembla ajustada. Per exemple en aquest passatge: “les consultes sobiranistes per la independència, moviment d'on deriva l'actual ANC van implicar a sectors populars de la població que superen àmpliament a la militància estricta de les organitzacions de l'Esquerra Independentista, tot i que, òbviament, estan influïts per la ideologia dominant. Un moviment popular no es defineix per la seva puresa ideològica ni per què adopti els nostres objectius estratègics”. Cuesta interpreta que el meu rebiug a l'ANC es basa en la ideologia de les seves bases i això no és cert. Jo soc completament favorable a participar en moviments populars formats per persones que no assumeixen ni el socialisme ni la independència ni la territorilaitat com a objectius estratègics. I hi participo. L'error està a pensar que aquest és un moviment popular per què implica “sectors populars de la població”. ERC, ICV i CCOO també impliquen “sectors populars de la població” i crec que no son moviments populars i per tant no s'hi ha de participar. Per què? Per què la qüestió no és a qui impliquen si no qui hi té la paella pel mànec i a quines estratègies responen. Les consultes per la independència han aplegat gran quantitat de sectors populars honestos independentment de la seva ideologia, però en la població en que jo visc, que és Barcelona, el contingut i les formes de la consulta estaven perfectament pre-cuinats per uns senyors que pertanyen plenament al sistema i tenen les classes populars com un simple instrument. El debat democràtic dins la consulta barcelonina, per tant, no va ser possible malgrat que els militants d'Endavant, organització a la que pertanyo, vam fer l'intent d'incidir-hi. El problema no està, per tant, com diu Cuesta, en que “el seu discurs no coincideix en la seva totalitat al que pot fer la CUP o altres organitzacions de l'Esquerra Independentista, en especial pel que fa a la territorialitat de la nació i en les referències a la Unió Europea”. Tot i així, aquest darrer punt -la UE- és simptomàtic, car en nombrosos moviments populars en que he participat o conec de primera mà, tot i que molts dels seus integrants no comparteixen els meus punts de vista ideològics més bàsics, la UE no hi genera cap tipus d'entusiasme. I és evident que si mirem la realitat no com un quadre estàtic si no en moviment l'adhesió popular a la UE no només és dèbil si no que encara ho serà més. Per què, malgrat tot, la UE és una pedra a la sabata entre l'EI i aquests moviments? Per què aquests moviments estan clarament manipulats i no d'ara si no de fa molt per uns sectors que formen part del sistema contra el que lluitem, sectors que volen que la independència sigui un plat digerible per a la burgesia. I és evident que la burgesia no assumirà mai la ruptura amb la UE. De fet no assumirà la independència en cap format, però això és un tema llarg que no ve al cas aquí. Pretendre que l'ANC està per romandre a la UE per què els sectors populars que la integren “estan influïts per la ideologia dominant” és un error.
“L’interès de les persones i organitzacions de l'EI a ser presents a l’ANC és fer arribar el nostre missatge a sectors amplis de la població, conventir l’ANC en un exemple d’autoorganització popular que superi les seves limitacions inicials i impedir les maniobres dels oportunistes. De fet, alguns d’aquests objectius ja es van aconseguir parcialment amb el moviment de les consultes, malgrat les reticències i crítiques inicials i la poca implicació de determinats sectors de l’Esquerra Independentista, amb el mateix Joan Sebastià al capdavant”. Aquí Cuesta menteix simplement sobre coses que no sap. Les consultes es produïen poble per poble i quan van arribar al meu poble no vaig tenir res en contra de participar-hi. L'intent d'incidir-hi va fracassar per causes ja esmentades i que contradiuen l'anàlisi de Cuesta. D'on treu aquest senyor que jo hagi estat mai en contra de les consultes no ho sé però el que si està clar és que mentir descaradament és molt més greu que ser prepotent.
Per acabar m'agradaria reproduir una última afirmació: “li recomanaria al company Joan Sebastià que en comptes de perseguir fantasmes i escriure actes de fe, es dediqués a posar en el seu punt de mira a persones que han arribat a defensar l'educació concertada, el classisme en l'elecció de càrrecs polítics o no fer vaga general”. Exactament això és el que intento fer cada quinze dies a la secció que ha donat lloc a la polèmica, i el que penso continuar fent.
