Divendres passat, Molins de Rei fou l’escenari d’una nova presentació del documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català elaborat per Llibertat.cat i Zeba Produccions. Amb aquest acte, el treball arribava al Baix Llobregat, on poc més de 150 persones convocades per l’Ateneu Popular Mulei van voler presenciar la projecció. Gent jove i no tant jove, vinguda fins i tot d’altres punts de la comarca, restava expectant i amb certa dosi de curiositat.
L’acte es va celebrar a l’aire lliure al costat de l’Ateneu i va comptar amb una pantalla gegantina, de grans proporcions, on es va projectar el documental passades les nou del vespre. Alguns dels presents, que eren uns infants o adolescents en el moment dels fets, ansiaven conèixer de primera font aquells fets ocorreguts ara just fa vint anys.
Puntualment arribaren els ponents de la vetllada que Albert Botran, regidor de la CUP i en nom de l’Ateneu Mulei va presentar: eren Ramon Piqué i Josep Poveda, independentistes detinguts durant aquell cop repressiu i Martí Majoral, d’Alerta Solidària. Botran va voler agrair a Llibertat.cat la bona pensada de produir aquest documental, un material rigorós i de gran qualitat, que ajuda a mantenir la memòria del moviment independentista i dóna peu a contrastar l’altra cara de la moneda d’uns Jocs Olímpics que els presenten com la imatge exitosa i àlgida d’un model social i econòmic avui fracassat i decadent.
Josep Poveda es va referir a l’Operació Garzón com un fet que no l’hem d’observar de manera aïllada o excepcional, sinó que l’hem de entendre com el punt culminant d’una política d’extermini, aïllament i criminalització que va caure damunt l’independentisme d’ençà de la reforma franquista; un moviment al que li és denegada l’Amnistia del 77 (no així al moviment basc), i que durant els 70 i 80 la seva militància ha de suportar gairebé a diari una pertinaç persecució amb identificacions, escorcolls, amenaces i que és objecte de contínues operacions repressives. Des del 1977 la Llei Antiterrorista s'ha aplicat a més de 300 catalans i catalanes.
Ramon Piqué, per la seva part, va centrar-se en el context d’aquella operació, avançant-se al documental. Piqué a més va detallar amb pèls i senyals les grans dificultats del moment per tirar endavant les denúncies de tortures, a pesar del rebuig i solidaritat obtinguts entre no pocs sectors de la societat en els inicis de l’operació. Portes tancades, hostilitat, silencis, pors i tabús que anirien saltant durant dotze anys fins arribar a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg. Piqué va voler retre homenatge a Sebastià Salellas, advocat d’alguns dels encausats i peça clau de l’estratègia i el procés que va menar fins a Estrasburg.
Martí Majoral, d’Alerta Solidària, va recordar que vint anys després de la famosa “ràtzia olímpica” les lleis que feren possible aquella operació i les tortures que envoltaren el cas, encara continuen vigents. Fins i tot en els darrers anys la legislació antiterrorista s’ha endurit i l’aplicació de noves mesures restrictives en matèria de seguretat i limitació de drets i llibertats és el pa de cada dia. Majoral va advertir d’un increment de la repressió envers els moviments socials i damunt les lluites populars, com s'ha vist en les protestes i arran de la darrera vaga general, ara que aquestes s’estenen i avancen.
Abans de passar el documental, l’intèrpret, músic i compositor d’Esplugues Marcel Casellas, pipa en mà, va delectar la concurrència amb un divertit i enginyós garrotí dedicat al 92 i una apassionant aventura del personatge Emili Monfort. Com va recordar en Marcel Casellas, uns anys abans –el 1981-, també va patir tortures després que fos detingut en una important operació repressiva contra l’independentisme que afectà a una vintena llarga de militants arreu dels Països Catalans. De Molins estant va voler recordar que el Baix Llobregat va ser “productiu” en represaliats, presos i exiliats.
Després del passi del documental l’Ateneu bullí d’animació. Un servei d’entrepans i una petita exposició amb fotografies i textos relacionats amb el 92, acompanyaren una vetllada que s’allargà fins altes hores de la matinada.
