La Universitat de València (UV) ha emés un informe que rebutja la declaració com a patrimoni cultural de les corregudes de bous i dels bous al carrer. L’informe havia estat demanat per la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport. La Universitat considera que aquestes pràctiques amb bous “no reuneixen els requisits que estableix la Convenció de la Unesco”.
L’informe consta de 21 pàgines, i ha estat redactat per Antonio Ariño, vicerector de Cultura i catedràtic de Sociologia; Adela Cortina, catedràtica de Filosofia del Dret, Moral i Polític; Gil Manuel Hernández, professor de Sociologia i Antropologia Social; Josep Montesinos, professor d’Història de l’Art; i Rafael Narbona Vizcaíno, catedràtic d’Història Medieval.
La Universitat de València, tot i rebutjar la declaració de les festes de bous com a patrimoni cultural immaterial, assenyala que aquestes pràctiques han generat al llarg de la història “un conjunt d'expressions objectives –lèxic, música, lleis, butlles i normatives, pintura i escultura, espais i places, cartellística, museus, escoles, revistes, etc.− que constitueixen la dimensió material d’aquestes celebracions, i que en uns casos pel seu valor artístic i sempre pel seu valor documental han de ser preservats com a testimoniatge de maneres de vida passades que integren el nostre patrimoni material”.
El document fa un recorregut històric sobre les festes amb bou des de l’antiguitat fins als nostres dies, així com de la figura del bou en la mitologia, l’art i altres representacions socials. També s’analitzen les convencions internacionals sobre patrimoni cultural, sobre el respecte al medi ambient i sobre el maltractament als animals.
D’acord amb l’informe, els darrers anys s’ha experimentat un canvi de tendència social respecte a les festes amb bous, que compten amb un suport social en decadència i amb un augmenten de rebuig per part de diferents sectors, en particular els més joves.
Informe de la Plataforma Carles Pinazo contra el BIC de la tortura taurina
Ahir es va presentar, en roda de premsa, l'informe elaborat per la Plataforma Carles Pinazo a l’empara de la Llei de Patrimoni Valencià, que estableix que la tramitació del BIC ha de donar audiència a les entitats públiques i privades més estretament vinculades a l’activitat proposada per a la declaració (art. 27.6). Per tant, la veu d’una plataforma d’organitzacions que defensen els animals que pateixen i moren als espectacles de tortura taurina, sense altra raó que la diversió que pot donar eixe patiment, ha de ser escoltada.
L'informe considera que la tortura taurina, per tant, no és patrimoni cultural. La major part de la població no ha participat mai en actes de tortura i linxament, ni tan sols com a públic. Abomina o es desentén d’ells i ni molt menys s’hi sent identificada. Tot el contrari: té molt clar que la salut i la continuïtat d’una cultura passa pel seu progrés, per deixar de banda allò que el progrés ha mostrat com a rebutjable, malgrat la seua antiguitat.
Dins de l'informe, un estudi d’Iniciativa Animalista permet veure que els bous al carrer no són tan omnipresents com les memòries de la Conselleria de Governació volen fer creure. És una realitat del nord (comarques de Castelló, on es fan a pràcticament tots els pobles, les limítrofes del Camp del Túria i el Camp de Morvedre i L’Horta Nord). A partir d’ací, s’irradia cap al sud i va perdent força fins a pràcticament desaparèixer a la Marina Alta. Cap al nord, la irradiació arriba a les Terres de l’Ebre.
La suma de pobles de les comarques de València que no fan bous al carrer és superior a la dels que si ho fan (153 a 114). A les comarques d’Alacant només hi ha 34 pobles que fan, i 20 són de la Marina Alta (el nombre total de pobles que no fan és de 104).
El rebuig del BIC, amb un important suport a les Corts Valencianes, però és derrotat amb els vots del PP
Ahir, el Ple de les Corts Valencianes va debatre i votat la proposició no de llei presentada per la diputada Marina Albiol, del grup d’Esquerra Unida, per a rebutjar la declaració de la tortura taurina, les corregudes de bous i els bous al carrer, com a Be d’Interés Cultural Immaterial (BIC) del País Vaencià.
Marina Albiol va mostrar el rebuig a unes pràctiques basada en el maltractament constants d’animals i que responen als interessos econòmics que depenen dels recursos públics. Davant de les retallades i de l’espoli permanent que pateix la ciutadania, el BIC només ha de servir per a justificar la sangria constant de diners públics que sosté la tortura taurina.
El diputat Juan Ponce, de Compromís, va defensar el suport del seu grup a la proposta, incidint en l’embrutiment que significa la banalització constant de la violència, especialment per a les generacions futures. S’ha recolzat en els exemples de tradicions que encara han de ser superades plenament, com la violència masclista i la connivència social de la que s’ha aprofitat, que Albiol havia citat per a posar de manifest que la tradició només és un fet objectiu, no una justificació.
Per la seua banda, el PSPV va defensar que, davant la situació econòmica i el patiment que genera per a una gran part de la ciutadania, dels problemes que ha generat la gestió desatrossa del Govern Valencià i de l’abast de la corrupció política, és una irresponsabilitat obrir un debat sobre un tema que genera una divisió social evident. Amb aquesta base, el grup ha justificat la llibertat de vot dels seus diputats i diputades, que s’ha traduït en 7 abstencions i 8 vots a favor del BIC. La resta d’assistents al Ple d’aquest grup han votat a favor de la moció.
El PP no fer cap resposta i s’ha enrocat en el seu discurs de defensa de les tradicions i de “les llibertats”, inclosa l’afirmació desconnectada de la defensa del benestar animal. El resultat final de la votació ha estat de 25 vots a favor de la proposició no de llei, 8 abstencions i 52 en contra.
La Plataforma Carles Pinazo pels drets dels animals, que ha estat representada al Ple per representants d’AnimaNaturalis, Iniciativa Animalista, la PUPA i SPAMA Safor, va agrair Marina Albiol i el seu grup que haja tirat endavant aquesta iniciativa, així com el suport del grup de Compromís. Valorem també positivament els avanços en el discurs del PSPV, malgrat que siga molt difícil d’entendre que no es traduïsca en un posicionament clar en contra del BIC.
