La commemoració del 20è aniversari del macrooperatiu contra l'independentisme català de l'any 1992 conegut com a Operació Garzón i el record als independentistes que ho van patir ja està en marxa. Aquest dimecres Llibertat.cat ha presentat en roda de premsa [fotos] els actes que se celebraran per recordar la cara més oculta dels Jocs Olímpics, com va ser l'Operació Garzón i la ràtzia repressiva contra l'independentisme català que aquesta va comportar.
El tret de sortidà el donarà un gran acte que se celebrarà a Olot aquest cap de setmana. Narcí Casadevall, de l'Assemblea de l'Esquerra Independentista de la Garrotxa (AEIG), entitat organitzadora de l'esdeveniment, ha explicat que l'acte comptarà amb dos plats forts: un homenatge als encausats, que per primera vegada es retrobaran tots junts 20 anys després, i l'estrena del documental Operació Garzón contra l'independentisme català [tràiler]. A més, s'homenatjarà, també, el lletrat Sebastià Salellas, un dels advocats que va portar els casos de tortures de l'Operació Garzón al Tribunal d'Estrasburg.
Els assistents al Teatre Principal d'Olot seran els primers a veure el treball just sortit del forn. Les entrades es poden adquirir al preu de 3 euros des del Telentrada o bé des del mateix recinte cultural. L'acte comptarà amb altres activitats com actuacions musicals i un dinar popular.
Ramon López: "La tortura serveix per destruir la persona i la dissidència política"
El portaveu d'Alerta Solidària Xavi Pellicer i Ramon López, representant de Memòria contra la Tortura i del col·lectiu d'encausats del 92, han destacat la necessitat de recuperar la memòria històrica i han agraït a Llibertat.cat la tasca de recuperar "la memòria viva d'uns fets que tot i que van passar fa 20 anys encara són presents al nostre món".
López ha explicat que el 92 "els drets més elementals es van anar conculant ja que l'estratègia de l'Estat anava més enllà d'un mer esdeveniment esportiu". Segons ha dit, "aquesta ràtzia política estava orquestrada des del poder polític amb un protagonisme important per part del poder judicial". López ha recordat "tots els que ens van ajudar en aquell periple" i ha tingut paraules d'agraïment per a Sebastià Salellas.
Així mateix, ha volgut destacar que la tortura i els abusos de poder encara existeixen: "L'ús de la tortura no serveix només per desarmar, serveix per destruir la persona i també la dissidència política, el col·lectiu", una xacra que continua produint-se a tot el món, ha subratllat. I ha afegit: "El nostre país no en queda exempt perquè els poders polític i judicial no fan res per eradicar-lo".
Xavi Pellicer: "La repressió no va tenir cap més efecte que reforçar la lluita"
De la seva banda, Xavi Pellicer, d'Alerta Solidària, ha destacat la importància de l'"exercici de memòria històrica que s'està fent per recordar, per no oblidar i perquè no es torni a repetir". Segons ha asseverat, "la repressió no va tenir cap més efecte que reforçar la lluita" i en aquest sentit ha recordat que "segueixen aquí moltes de les persones que fa 20 anys estaven lluitant".
"A Alerta Solidària ens sentim hereus dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans que es van crear arran d'aquelles detencions i per tant volem remarcar la feina que van fer i fer-los un homenatge", ha dit. I ha afegit que "totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista ens sentim hereus de la seixantena d'independentistes que van ser detinguts".
Tot i així, Pellicer ha volgut fer una menció especial a la repressió que es viu actualment als Països Catalans, amb un centenar de vaguistes perseguits, i s'ha solidaritzat amb Andreu i Rubén, els dos joves que estan en presó preventiva per mobilitzar-se durant la vaga general.
Isabel Clara-Simó: "Aquell poble que permet que li arrabassin la memòria és un poble mesell"
En la roda de premsa també hi ha participat l'escriptora Isabel Clara-Simó, una de les veus que l'any 92 va denunciar públicament les tortures i es va posar al costat dels represaliats. Tot i reconèixer que "tots aquells delictes espantosos van quedar impunes i que encara esperem que s'iniciï una investigació", Clara-Simó ha donat mostres d'optimisme assegurant que "han guanyat els torturats, hem guanyat nosaltres". I ha recordat que la xiulada contra l'himne espanyol i la monarquia va ser "més gran que mai tot i que ens volien callats".
"Ni nosaltres ni ells [els encausats del 92] podrem oblidar mai. Aquell poble que permet que li arrabassin la memòria és un poble mesell, la memòria no es pot esborrar. Garzón ha caigut i nosaltres continuem xiulant i els nostres torturats seguiran sent homenatjats", ha manifestat Clara-Simó.
Ronda de presentacions durant l'estiu
Carles Benítez, representant de Llibertat.cat, ha remarcat que el d'Olot obrirà tota una programació d'actes que s'allargarà durant bona part de l'estiu i en aquest sentit ha avançat que el 22 de juny el documental es presentarà al Teatre Monumental de Mataró en un acte organitzat per la CUP del qual es donaran detalls properament.
Detalls del documental
Benítez ha exposat que Operació Garzón contra l’independentisme català repassa en poc menys d’una hora la cronologia de fets del que va significar aquesta macrooperació político-judicial. "Partint de la contextualització de la celebració dels Jocs i dels diferents moviments opositors, s’estira el fil per entendre el perquè i el com s’inicia aquesta cadena de detencions", ha destacat.
El periodista ha assenyalat que a partir d’aquí apareixen relats personals i de familiars que expliquen com els detenen i, a alguns, com són torturats i humiliats; familiars que narren el drama de no saber res dels detinguts durant cinc dies, a l’empar de la Llei Antiterrorista; l’entrada, pistola en mà, de la policia a mitjans de comunicació i la censura que van patir diversos periodistes.
També es recorden les mostres de suport que van rebre per part d’amplis sectors de la ciutadania i el rebuig a aquesta operació, les contínues irregularitats judicials que van existir al llarg de tot el procés, i la victòria moral que va significar la sentència d’Estrasburg que condemnava l’Estat espanyol per no haver investigat les tortures.
Protagonistes
Benítez ha detallat que un total de 32 persones de diversos àmbits han participat en la realització d’aquest documental: encausats com Joan Rocamora, Pep Musté, Carles Bonaventura o Ramon Piqué; els advocats Ignsasi Doñate o August Gil Matamalà; els periodistes Vicent Partal o David Bassa; personalitats que van donar suport als encausats com Isabel-Clara Simó o Josep Maria Terricabras; la mitjançera de les negociacions designada per la Generalitat, la diputada Rosa Bruguera; o el juge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón.
