CiU, el PP i el PSC han rebutjat cobrar l'Impost de Béns Immobles (IBI) a l'Església Catòlica tot i que és la propietària immobiliària més gran de l'estat espanyol i tot i la manca d'ingressos de les administracions públiques.
Tot i que el cap de l'oposició espanyola, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha obert la caixa dels trons aquesta setmana plantejant la possibilitat de cobrar l'IBI en algunes propietats de l'Església -concretament les que no siguin objecte de culte-, el PP i fins i tot part del seu partit ha declinat la proposta. Rubalcaba però, no ha proposat ni tan sols denunciar el tractat amb la Santa Seu, en vigor des del 1979 i que atorga privilegis a l'Església Catòlica en un estat declarat aconfessional.
L'Església té a l'Estat més de 100.000 béns al seu nom, i no paga l'IBI per cap d'aquestes propietats, fet que li permet estalviar-se 900 milions anuals en no pagar l'IBI, segons la Fundació Ferrer i Guàrdia. A més, rep entre 7.000 i 10.000 milions d'euros de les arques públiques a través d'una doble finançament per part d'Hisenda i del govern espanyol.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha descartat denunciar el tractat entre l'Estat i la Santa Seu perquè "seria una irresponsabilitat" ja que "es tracta d'institucions que compleixen una funció social molt important i sobretot és un acord i un tractat internacional".
També el Govern català ho ha rebutjat. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha defensat continuar amb els acords i la legislació vigent i que l'Església continuï sense pagar l'IBI. Homs s'ha limitat a dir que "les coses tenen el seu sentit" i que s'ha de procurar "respectar les situacions i els acords establerts".
També els alcaldes de Girona, Tarragona i Lleida s'hi han pronunciat en contra. L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), ha qualificat el debat "d'oportunista i populista". Puigdemont ha defensat la funció social i educativa de l'Església i ha justificat que, per això, és "just" que no pagui l'impost. Fins i tot la portaveu del PSC a Girona, Pia Bosch, s'hi ha negat i ha rebutjat la proposta de Rubalcaba que el PSOE presenti mocions als ajuntaments. "Hi ha altres maneres d'arreglar el finançament local que segurament ataquen més el cor del problema que no pas aquesta", segons Bosch.
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), ha anunciat que tampoc farà cas de Rubalcaba i ha apostat per solucions alternatives per sortir de la crisi. Ballesteros ha reflexionat que "si l'excusa és millorar el finançament de les administracions públiques i els ajuntaments", el que cal és "fer un pacte per corregir el frau fiscal". Ballesteros també ha apostat per reconèixer el paper social de l'Església, que "és molt important".
De la seva banda, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, és contrari a cobrar l'IBI a les propietats de l'Església prquè considera que aquesta opció no resoldrà els problemes de finançament públic. L'alcalde de Lleida veu més "just" que l'increment dels ingressos públics provingui de rendiments patrimonials sobre grans fortunes i del cobrament de les transaccions financeres i no "de cobrar impostos als temples o entitats de l'església o de la societat civil que desenvolupen tasques socials sense ànim de lucre".
La CUP creu que s'anteposen "les creences religioses als interessos públics"
En aquest context, la CUP critica que "s'avantposen les creences religioses als interessos públics" i considera que "en temps de crisi l'obligació és la de recaptar fons als qui més tenen, com és el cas del gran patrimoni immobiliari, tant el de propietaris particulars com el de l’església catòlica o de la confessió que sigui".
La CUP recorda que en el cas de Ros fa uns anys va defensar la continuïtat del crucifix a les escoles públiques i fins i tot s'ha compromès a subvencionar amb 480.000 euros la propera construcció del museu privat religiós impulsat per la Congregació Nostra Senyora dels Dolors.
"Ara que més que mai són moltes les famílies que estan passant penúries econòmiques amb l’augment de la pobresa i l’exclusió social, cal exigir que aquests diners no surtin de l’erari públic municipal", ha remarcat la CUP, que ha criticat que ni el PSC ni ICV "van fer res mentre governaven junts la ciutat i el tripartit per revertir aquesta situació de privilegi de l’Església, i menys el PSOE a Madrid per derogar els acords amb la Santa Seu". Per això titlla la proposta de Rubalcaba d'"electoralista".
El portaveu de la CUP a Lleida David Sancho ha afirmat que “Àngel Ros confon de nou l’esfera privada de la pública fent bandera de la seva confessió i conviccions, barrejant política i fe i actuant en contra dels interessos de la ciutadania". En aquest sentit, veu "immoral que en moments de crisi econòmica amb augment de la pobresa a la nostra ciutat, l’alcalde i l’Església es neguin a col·laborar i que, a sobre, es financi un museu privat religiós amb fons públics en lloc de destinar-los a un alberg o un menjador social”.
