Després de més de deu anys viatjant per l'Amèrica del Sud i investigant empreses com Repsol-YPF, quina és la imatge que recordes amb més força, la que més t'ha impactat?
El 2005 una família sencera de camperols van morir cremats per les flames d'una deflagració de gas del Pou Surubí, a Bolívia. Anar als llocs dels fets tres dies després i parlar amb la vídua que vivia al costat del pou, posava la pell de gallina.
A qui pertany Repsol? És realment espanyola? Quins interessos s'amaguen darrere d'aquesta petroliera?
Repsol era una empresa pública espanyola que es va anar privatitzant a trossos. Avui pertany a La Caixa, Caixa Catalunya, Caja Madrid, Sacyr ValleHermoso, Pemex i bancs i fons d'inversió de Wall Street. La trama financera que embolcalla la companyia, explica el perquè del seu poder, no només econòmic sinó polític i financer.
«Repsol pertany a La Caixa, Caixa Catalunya, Caja Madrid, Sacyr ValleHermoso, Pemex i bancs i fons d'inversió de Wall Street»
Quan YPF es va privatitzar va suposar un greuge econòmic molt important pels argentins. Però, què significa realment Repsol-YPF en termes econòmics i ecològics per a l'Argentina?
Repsol durant 13 anys ha vampiritzat l'economia argentina venent uns recursos que eren públics als propis ciutadans, amb una política de sobrepreus i poca inversió en exploració. El resultat és l'empobriment del país en termes econòmics i energètics. A més, ha generat sistemàticament passius ambientals a causa dels baixos estàndards aplicats a les seves operacions. Moltes poblacions viuen els efectes d'aquesta toxicitat.
Què significarà la nacionalització d'YPF a l'Argentina? Creu que representarà, a part d'un canvi econòmic, un gir ecològic en positiu pel país?
La postura del govern argentí és lícita en un país amb reserves declinants i anys comptats de subministrament. Esperem que el fet d'haver recuperat el control estatal de la companyia signifiqui també posar en marxa mecanismes de reparació ambientals als camps petroliers contaminats i que els pobles afectats pels mateixos puguin exercir el seu dret a vetar aquestes activitats si és la seva voluntat. Caldrà que la societat estigui atenta i acompanyi el procés de ben a prop.
«La postura del govern argentí és lícita en un país amb reserves declinants i anys comptats de subministrament»
Com es veuen afectades les comunitats a l'Amèrica del Sud per les grans multinacionals, i en concret per Repsol?
Repsol opera en desenes de concessions a tot el continent, sumant milions d'hectàrees d'afecció territorial. Només a Bolivia, Repsol envaeix una quinzena de territoris indígenes i sis parcs nacionals. L'empremta al territori és notable: obren milers de quilòmetres de línies sísmiques, construeixen carreteres, aeroports, pous petroliers amb picines on acumulen aigües tòxiques, gasoductes i oleoductes... Repsol és responsable d'accelerar la destrucció amazònica del Perú, Bolívia i Equador, entre d'altres, sense oblidar que se l'està jugant perforant en aigües molt profundes davant les costes de Brasil.
«Repsol és responsable d'accelerar la destrucció amazònica del Perú, Bolívia i Equador»
I, parlant dels efectes de les explotacions petrolieres, com viu aquesta situació la gent de les comunitats afectades?
La comunitat Ava-guaraní de Tentayapi viu acorralada dins del Bloc Caipipendi, un dels més productius de gas del continent. Tot i això, estan determinats a demostrar una resistència rotunda a l'ingrés de Repsol. Altres comunitats s'embranquen en complexos processos de negociació, contractació o compensació en què la companyia juga amb avantatge perquè desinforma sobre la magnitut i la irreversibilitat dels impactes que ocasionarà. Normalment, els governs són còmplices de les companyies, perquè generen escenaris de negociació d'extrema desigualtat de condicions.
Davant de tots aquests perills evidents, quines mesures pren Repsol-YPF?
Algunes mesures preventives són la reinjecció d'aigües de perforació i, diuen, extremar les mesures de seguretat. Malgrat tot, els vessaments es continuen produint. I no només a la Selva amazònica o a la Patagònia. També les costes de Tarragona són repetidament obsequiades amb taques de petroli dels pous marítims Casablanca i Lubina.
«També les costes de Tarragona són repetidament obsequiades amb taques de petroli»
Com s'ho fa per evadir la responsabilitat legal davant de les denúncies de plataformes i organismes?
Malauradament, existeixen molts pocs casos de judicialització dels delictes ambientals i socials de Repsol. Alguns casos, como la demanda civil de 440 milions de dòlars de dues comunitats maputxes contaminades, resten empantanades en un dilatadíssim procés que no arriba mai a la fi. El temps juga a favor de la companyia, que a més, s'espolsa de la responsabilitat intercanviant actius amb d'altres companyies. El cas argentí serà un nou exemple de com Repsol abandona un país sense “fer net”.
A nivell personal, quines campanyes o denúncies té en marxa? Alguna de les seves denúncies ha rebut resposta?
Des de fa anys hi ha una campanya internacional d'afectats per Repsol que coordinen accions puntuals de suport mutu, com ara incidir als consolats, informar als accionistes o promoure una campanya de boicot i proposar alternatives al model de consum fòssil.
Ha rebut algun tipus de pressió per part de la multinacional?
No, gràcies.
Ara les multinacionals parlen dels biocombustibles com a solució més ecològica. Què me'n diu del biocombustible i de les plantacions de soja a l'Argentina?
Són una sortida “bruta” a un model dependent del transport rodat i el comerç de mercaderies globalitzat. Els agrocombustibles no redueixen el canvi climàtic sinó l'agreugen amb la desforestació, el canvi d'usos de sòl i l'exportació.
I aquí, en quin punt creu que es troba la consciència social dels catalans pel que fa al tema de les multinacionals a l'Amèrica del Sud?
Existeix una lleugera sensibilitat però molt poca informació. Cal impulsar investigacions crítiques i sortir del clientelisme habitual dels mitjans de premsa i l'acadèmia cap a les grans corporacions.
«A Catalunya existeix una lleugera sensibilitat però molt poca informació»
I des d'aquí, què hi podem fer?
Informar i difondre els conflictes ambientals que genera Repsol, engegar campanyes de boicot i accions penals contra les companyies, posar en marxa alternatives energètiques netes, descentralitzades i autogestionades. Impulsar l'expropiació de Repsol i la posterior segmentació en cooperatives energètiques. Combatre la petrocultura dominant disparada des de vectors esportius, televisius i publicitaris. Practicar el decreixement i engegar una transició cap a models de vida locals, ecològics, autogestionaris...
