La campanya que s'ha estès a través de les xarxes socials i que el GOB assegura no serà l'última, ja que s'ha de mantenir viva la reivindicació" perquè els polítics "reaccionin". En aquest sentit, va comentar que el projecte "no és la solució" als problemes econòmics de les Illes.
Segons el GOB, fins ara l'arenal de sa Ràpita i es Trenc han estat imatge per promocionar Mallorca turísticament. Es tracta d'una zona natural emblemàtica d'importància internacional que forma part de l'ANEI Es Trenc-es Salobrar de Campos, i que va ser declarat LIC i ZEPA pels seus indubtables valors naturals.
I el que hi ha projectat és la construcció d'un hotel de 1200 places, amb una ocupació de prop de 20 hectàrees i aferrat a s’Arenal de Sa Ràpita "esdevé ara el símbol d'una política que retorna a l'especulació i l'agressió al territori i que, amb els arguments utilitzats perversament de creació de llocs de feina i generació de riquesa, s'atreveixen ara fins i tot amb aquest símbol de la preservació gràcies a la lluita social que va iniciar-se fa més de trenta anys per la protecció de s'arenal veí d'es Trenc", apunta el GOB.
El futur passa per la conservació
S’arenal de sa Ràpita i a es Trenc conformen una línia verge de costa i un sistema dunar que te ara mateix greus problemes de conservació, vinculats a processos d'erosió identificats per diferents estudis de la UIB derivats de la modificació de la dinàmica litoral pel port esportiu, fet als anys 70, la retirada de posidònia amb mitjans mecànics i l'afluència massiva de persones els mesos d'estiu.
"L'actual situació deriva òbviament d'una mala gestió d'aquest espai natural que ha fet impossible paliar tots aquests problemes, identificats fa anys i que es veurien agreujats amb aquest nou projecte. Els impactes poden ser irreversibles", segons el GOB.
Tot s’inicià el 21 de maig de 1978
Aquell dia unes 500 persones es manifestaren a la mateixa platja per oposar-se a la construcció d’un bar restaurant sobre les dunes i així va néixer el lema Salvem el Trenc. De llavors ençà hi ha hagut molts esdeveniments entorn d’un paratge inigualable en tot el món. I que al llarg d’aquests 30 anys no ha quedat al marge de continus intents urbanitzadors. El 1980 l’Ajuntament de Campos tramitava un projecte d’urbanització de 6.000 habitants, un projecte que incloïa un camp de golf. Llavors es va poder aturar.
[consulta aquí els detalls per participar a la cadena humana]
