«S'ha de promoure l'acció directa: Si aquest món no ens agrada, canviem-lo»

Dia de les dones de classe treballadora.

Completament. L'objectiu és construir un món lliure de relacions de dominació.

Per una banda hem de tenir en compte que moltes de les coses que avui reivindiquem ja haurien hagut de ser assolides. La situació actual de les dones, marcada per la precarietat laboral, la doble jornada (en la majoria dels casos són les dones les úniques que concilien), el sostre de vidre i el terra enganxós i, sobretot, la voluntat dels governs de retornar les dones a rols tradicionals a base de retallar serveis bàsics haurien de donar lloc a una reflexió profunda no només al llarg d'aquesta jornada, sinó cada dia.

Per altra banda, en jornades com aquesta, cal que treballem a través de la formació: s'han de proporcionar dades que ens mostrin l'actual situació de les dones de classe treballadora, que s'han convertit en les cariàtides d'un sistema destructor de les persones i del món. Finalment, però no menys important, hem de sortir al carrer per fer paleses les nostres reivindicacions. Que ens escoltin!

Moltes coses: En primer lloc, ara mateix com a treballadores, la paralització de la reforma laboral; en clau de gènere, el repartiment de les hores de treball sense reducció de salari, la creació de llocs de treball per la cura de les persones i per l'educació i la valoracio de feines tan importants com aquestes; l'autogestió dels serveis públics; que el treball de la llar i de cura a les persones deixi de ser invisible; reivindiquem el seu reconeixement.

Un tracte just i igual per a les treballadores estrangeres i la derogació de la llei d'estrangeria: Cap persona és il·legal. El dret al propi cos i que es posi fre a la política antiavortista promoguda pel PP. L'avortament lliure i gratüit. Per sobre de tot: que dona treballadora deixi de ser sinònim de precarietat laboral.

Per començar, les dades demostren que hi ha una gran quantitat de dones amb contractes a jornada parcial que no aconsegueixen millorar la seva situació laboral. Tant el govern català com l'espanyol pretenen que la dona retorni a un rol tradicional per no haver de fer-se càrrec dels treballs de cura a les persones.

Anem enrere i sembla que cada any més enrere.

Hauria de tenir un paper fonamental: la construcció d'un món millor passa per l'eliminació de dinàmiques relacionals basades en la dominació. A més a més, el feminisme planteja alternatives econòmiques molt interessants i no gaire difoses per les quals el centre del pensament econòmic i de l'acció hauria de ser el benestar de les persones i no el benefici del mercat.

No sempre. A Madrid, per exemple, l'esforç de les feministes va tenir una resposta molt negativa per part de la resta del moviment. Valoro molt, però, la feina que estan fent moltes dones al món àrab, on conduir es converteix en un acte revolucionari.

Que es preguntin per la seva pròpia situació, hi reflexionin, que s'uneixin i lluitin per tot allò que reivindiquem: que reflexionin sobre la seva situació a casa, a la feina, que reflexionin sobre les diferències promogudes en l'entorn laboral entre homes i dones. Per exemple, no fa gaire temps es va denunciar que Seat Martorell va excloure les dones d'un procés de selecció per a tasques de muntatge.

Un panorama espantós. Estem molt preocupades. Un primer gest, importantíssim, va ser emprar el concepte "violencia en el entorno familiar" en lloc de violència de gènere o violència masclista que sota el meu punt de vista és el terme que s'ha d'utilitzar. La reforma de l'avortament suposa, efectivament, un gran retrocés en relació al dret al propi cos i una infantilització de les dones. Cal tenir present, també, la voluntat del partit al govern de prohibir els matrimonis homosexuals. En definitiva, anem cap a una societat totalment repressiva.

Els retrocessos es van iniciar amb la primera reforma, del PSOE, i continuen. L'objectiu es fer retrocedir la dona fins fa dos segles: retornar-la a un rol tradicional. Un exemple molt clar són les conseqüències de l'"absentisme laboral": les dones són habitualment les que tenen cura de les persones dependents que hi ha a la llar i això té conseqüències molt importants en la seva vida laboral. El tipus de contractes que la reforma promou -escombraries- també són un punt fort: estadísticament la precarietat laboral encara que ha afectat el gruix de la classe treballadora en general, ho ha fet, sobretot, contra les dones.

Un paper fonamental: creen l'imaginari social sobre el qual es funden els rols i els tipus de relacions entre homes i dones. Hem de vigilar molt, sobretot, amb els productes de ficció i els programes d'entreteniment que presenten les dones com a simples objectes sexuals i plantegen la seva política de contractació d'acord amb aquesta premissa. Els models de dona que ens arriben des dels mitjans de comunicació són moltes vegades un compendi de tòpics i de dependència emocional.

Tots els actes que es facin són destacables si tenen com a objectiu fer-nos més crítiques amb la situació actual. Però sobretot s'ha de promoure l'acció directa: Si aquest món no ens agrada, canviem-lo.

El que no m'agrada és que els partits del Govern de la Generalitat o de l'estat espanyol i altres partits poderosos, com el PSOE, s'omplin la boca en dies com aquest quan estan construïts sobre la base del masclisme institucional.