Les protestes per la llengua s'apoderen dels premis Ciutat de Palma

La decisió de l'Ajuntament de Palma d'introduir el castellà a la convocatòria dels Premis Ciutat de Palma ha resultat fallida. La cerimònia de lliurament dels premis que va tenir lloc aquest divendres va quedar sense escriptors. Però no només el món literat va donar l'esquena a la gala; la castellanització dels premis va provocar una sonora protesta en defensa del català als guardons. Els joves però, van ser expulsats violentament del teatre Principal. Els guardes de seguretat van reduir els activistes i els van fer fora a empentes i arrossegant-los. A fora els van identificar.

Tal com relata el Diario de Mallorca, per l'exagerada presència d'escortes i policia local "semblava que vingués la Família Reial, quan en realitat només es tractava d'un acte cultural". Mentre intervenia l'alcalde de Palma, Mateu Isern, parlant d'una ciutat "dialogant amb les diverses cultures", el soroll es va apoderar de la sala. Els agents de seguretat estaven reduint uns xicots que portaven una pancarta amb el lema "En català. #ésPalma" per protestar contra la política lingüística que porta a terme el govern de José Ramón Bauzá. El Diari de Balears afirma que l'actuació dels serveis de seguretat, que va evitar que els joves despleguessin fins i tot la pancarta, va ser "excessiva en la seva contundència". Isern va haver de parar diverses vegades i va afirmar que "Palma és capaç de parlar i escoltar en dues llengües".

Protesta fins i tot dels premiats

Fins i tot els escriptors que van recollir el premi van mostrar el seu enuig per la política del PP. El menorquí Josep Maria Quintana va dir: "Em preocupa la dinàmica que han pres les nostres institucions amb el català. No haurien d'oblidar la naturalesa jurídica d'aquesta llengua". Quintana no va rebutjar el premi però sí que va renunciar a la dotació, de 20.000 euros, per donar-la a Obra Cultural de Menorca i a Acció Cultural de Menorca.

De la seva banda, Jordi Julià i Garriga, guanyador del premi de poesia en català, dotat amb 10.000 euros, va apel·lar a la "responsabilitat que tenim tots de crear una llengua i una cultura catalanes de prestigi". Julià va convertir el seu parlament d'agraïment "en una reivindicació" i va denunciar la possibilitat de "perdre la identitat pròpia i convertir-nos en forasters a Mallorca". La seva intervenció va anar acompanyada dels xiulets del públic i crits de "¡Nada de política!". El públic va aclamar el discurs de l'alcalde en tot moment i van insultar els protestants.



Nofre Moyà entregà el premi d'animació independent a Juan Montes de Oca, per Ella. Moyà fou qui inicià tímidament les reivindicacions en favor del català afirmant que "aquest premi és internacional. També ha de servir per mostrar al món la nostra cultura, identitat i, com no, la nostra llengua". Tomeu Ramis, Aixa del Rey i Bàrbara Vich van recollir el Guillem Sagrera d'arquitectura i l'argentina Noni Benegas va guanyar el premi Rubén Darío de poesia en castellà, tot i que no va poder assistir a la gala. El periodista cubà Luis García Méndez s'emportà el Camilo José Cela de novel·la en castellà. L'acte va concloure amb un concert de l'Orquestra Simfònica de Balears.

Èxit dela gala alternativa

Paral·lelament, la cerimònia alternativa organtizada com a protesta per la castellanització dels premis, celebrada a Can Alcover, seu de la Obra Cultural Balear, va ser un èxit absolut. Unes 500 persones van donar suport a la setantena d'autors que van llegir poemes i proses. Organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Club Català, l'acte va servir per qualificar “d’involució cultural inadmissible” el bilingüisme dels Premis Ciutat de Palma (vídeo d'IB3).

L'escriptor Biel Mesquida, que va participar a l'acte de Can Alcover, ha explicat aquest dissabte en un escrit al seu bloc que es van reunir "més de setanta escriptors en llengua catalana que significam molt i molt: unes persones que tenen l'idioma català com la seva pàtria i màtria i que lluiten per la seva vida i vivificació amb totes les eines de la paraula". "I allà ho demostrarem llegint poemes, textos, fragments d'escriptures que deien a les clares la feina amb la llengua que quotidianament fem", comenta, i afegeix que "aquesta feina ja és en si mateixa una lluita constant, una vivificació constant de l'eina catalana".

"Però cal lluitar a les totes davant la política d'aquest PP autoritari que comanda en totes les institucions i que ha començat, d'una forma constat i sempre seguida d'ençà que ha arribat al poder, un desmuntatge de la juridicitat protectora de la llengua catalana", manifesta. Per Mesquida, els atacs del PP "demostren a les clares que volen fer una cosa ben clara: promocionar la llengua espanyola amenaçada de desaparició per mor dels catalanistes dolents, separatistes i rojos" i es confessa "molt, molt emprenyat i dolgut davant aquesta situació que prové del neofranquisme peper". Així mateix, recorda que "el PP no ha condemnat mai el franquisme i dins les seves files hi ha neofranquistes a balquena (basta veure els al·leluies que han dedicat a aquest feixista de Fraga!)".

Amb tot, manté l'esperança: "Però sé que tenim la raó, el seny, la rauxa, la veritat i la força d'una llengua catalana que ha sabut sobreviure gràcies a la lluita de tots uns pobles (principatí, valencià i balear) davant genocides molt pitjors que aquests".

Veros de Miquel àmgel Llauger llegits a Can alcover

Si em fos donat ser el Dante d'avui dia,
en el cercle més tètric de l'Infern
hi posaria el tal Mateu Isern,
culpable de pecat de simonia.

Si jo fos l'Alighieri d'aquest temps
na Salom pagaria pels seus actes
entre salines d'aigües putrefactes
i fumerols que fan pudor de fems

Si em vengués inspirada l'escriguera,
encendria amb els versos un gran foc
perquè en Bauzá cremàs a poc a poc
sense un bomber que li donàs manguera.

I ompliria el graons del Purgatori
de tots els mallorquins que varen fer
aquest pecat mortal, votar el PP,
responsables també d'aquest desori.

I en el cap curucull del Paradís
hi seríeu vosaltres, a la glòria
per haver estat fidels a la memòria
i defensar la llengua i el país.