"Si te'n vas no tornis". Ho afirmes?
En el meu cas si.
Per què?
Quan marxes d'un lloc on estaves arrelat, família, amics i compromís social. I ho fas de la nit al dia, com vaig fer. Si tornes al cap de molts anys, ja no és el mateix. I no és només per la geografia, que també, sinó per les relacions humanes. I si a tot això, sumes la involució que hem viscut pel que fa la pèrdua d'espais de llibertat durant els darrers 15 anys, l'entorn se'n fa més hòstil.
És veritat que els aires de llibertat de finals dels seixanta s'han esvaït a Itàlia i a la resta de continent, però creus que pot haver un punt d'inflexió? És a dir, podem assistir a una revolta per canviar realment les coses?
Des dels 18 anys vaig fer meva una frase de Gramsci: "Pessimisme de l'intel·ligència, optimisme de la voluntat". És a dir: no ens enganyem, que la cosa està fatal, però no ens rendim. Mai.
Has col·laborat en la constitució del col·lectiu "l'Altra Itàlia" a Barcelona, com ha estat això? Quina és la seva finalitat?
Han estat dos anys de redescobriment de la realitat política italiana (AltraItalia es presentava com una mena de contenidor de totes les ànimes de l'esquerra), amb les llums que aporta una cultura política complexa i rica i també les ombres projectades per la manca d'autocrítica de la part de l'esquerra italiana hereva de l'ex PCI per les decisions i actuacions dels darrers 30 anys.
Una de les campanyes que promou és la denúncia contra l’estat italià pels bombardeigs feixistes de Barcelona durant la guerra de 1936-1939. Com va sorgir aquesta campanya? I en quin estat és troba?
Va néixer com un homenatge al poble que ens acollia i un petit desgreuge per visibilitzar com poble i institucions no són la mateixa cosa, ni aquí ni a Itàlia. També voliem denunciar l'arrogància i prepotència de l'estat italià que mai ha volgut ni tan sols demanar disculpes per aquells fets (amb un capteniment molt divers del que va tenir el Parlament alemany que va votar a la hunanimitat una resolució demanant perdó per l'atac contra Guernika - on, per cert, també hi havia bombarders italians) i, de passada, la hipocrisia covarda dels polítics catalans que mai han volgut exigir una reparació per als seus ciutadans afectats per les bombes feixistes.
L'Audiència Nacional s'ha declarat no competent per jutjar aquells fets i ara haurem de presentar la denuncia als Jutjats de Barcelona. S'obre així la possibilitat d'obrir més fronts judicials (a Granollers, Figueres i moltes altres poblacions es podrien presentar querelles per les agressions de l'Aviazione Legionaria).
Fins ara les institucions: Ajuntaments, Generalitat, Parlament s'han negat fins i tot a recolzar aquesta iniciativa, amb una actitud que contrasta amb allò que s'està fent encara avui dia a Itàlia per jutjar els crims nazistes de la segona guerra mundial. Confiem en forçar un canvi d'actitud i que assumeixin les seves responsabilitats.
"la hipocrisia covarda dels polítics catalans que mai han volgut exigir una reparació per als seus ciutadans afectats per les bombes feixistes."
En aquests moments de crisi, podem parlar de la fi de la Història. És a dir, del capitalisme?
Doncs si, però no cal obviar el perill d'un retorn a la barbàrie, és a dir una barbàrie encara més descarnada. És un moment històric en el qual ens hi juguem molt.
Viure és tenir compromís social?
Som animals socials. No podem no tenir compromís, només podem escollir-ne el tipus i la intensitat. La nostra llibertat està justament en aquesta elecció.
En tot aquest temps has comentat en alguna ocasió que has perdut nivell de tolerància i paciència, però et veiem com una persona compromesa, explica't, si plau?
Si et refereixes a les dinàmiques "internes" als moviments, el que em passa en general és que crec que tenim massa paciència envers actituds intol·lerants i comportaments que són incompatibles amb la defensa dels valors que definim nostres.
Cada cop soporto menys l'arrogància dogmàtica de tot tipus de portadors de veritats, la incapacitat de qüestionar-se, d'autocriticar-se, els excessos d'autoindulgència, la prepotència intel·lectual, els elitismes classistes etcètera... deu ser l'edat...
Cada cop soporto menys l'arrogància dogmàtica de tot tipus de portadors de veritats, la incapacitat de qüestionar-se, d'autocriticar-se, els excessos d'autoindulgència, la prepotència intel·lectual, els elitismes classistes etcètera... deu ser l'edat...
"Cada cop soporto menys l'arrogància dogmàtica de tot tipus de portadors de veritats"
Has estat una persona molt activa a l'entorn dels mitjans de comunicació alternatius. Actualment com veus el panorama comunicatiu a casa nostra?
Com a tot arreu: immersos en un canvi de paradigma que no arribem a copçar en tota la seva magnitud. I trobo a faltar molt i molt en els moviments un nivell d'atenció per a aquest tema coherent amb la importància que a paraules tothom li reconeix.
M'explico: repetim com una mena de mantra que vivim a la societat de la informació, que la comunicació és el terreny clau de la lluita social, que internet ha representat una transformació radical de l'escenari mediàtic però al moment d'elaborar estratègies o reflexions col·lectives o pràctiques d'alternativa a allò existent no mostrem gaire creativitat ni amplitud de mires i sovint ens limitem a insistir en les velles fòrmules, com una certa visió de la controinformació, certament útils però clarament insuficients.
M'explico: repetim com una mena de mantra que vivim a la societat de la informació, que la comunicació és el terreny clau de la lluita social, que internet ha representat una transformació radical de l'escenari mediàtic però al moment d'elaborar estratègies o reflexions col·lectives o pràctiques d'alternativa a allò existent no mostrem gaire creativitat ni amplitud de mires i sovint ens limitem a insistir en les velles fòrmules, com una certa visió de la controinformació, certament útils però clarament insuficients.
"no mostrem gaire creativitat ni amplitud de mires i sovint ens limitem a insistir en les velles fòrmules"
El teu compromís també t'ha dut a comprendre i compartir els anhels de llibertat del poble català. Estem avançant en aquesta direcció?
Crec que també en la dimensió nacional ens trobem en un moment clau.
L'independentisme català sempre ha tingut una component d'aspiració al canvi social indestriable de la reivindicació propiament nacional. En aquest moment pot representar un element enriquidor i "complexitzador" de la lluita per la transformació social, econòmica, cultural i política no només a l'àmbit de l'estat espanyol sino de tota Europa. Cal però continuar amb la tasca pedagògica envers la societat pròpia i a l'exterior treballant per afinar missatges i aclarir discursos.
"Cal però continuar amb la tasca pedagògica envers la societat pròpia i a l'exterior treballant per afinar missatges i aclarir discursos."
També en algun moment has col·laborat amb la CUP, coincideixes amb els seu tarannà i objectius?
Trobo que la CUP es un pas donat en la direcció correcta. El model de democràcia representativa parlamentària i la forma partit que el sustenta han envellit i no donen resposta als reptes d'una societat que ha canviat moltíssim.
L'àmbit municipal és on s'han de desenvolupar les noves formes de participació social en la presa de decisions i en els debats col·lectius. I la CUP és la iniciativa que més ho ha sabut comprendre.
És un camí nou i per tant no hi ha gaire referents on agafar-se, tot i que aquí a Catalunya hi ha el relat magnífic de les col·lectivitzacions i de la lluita contra el feixisme (i l'estalinisme) que pot servir com a font inesgotable d'inspiració.
L'àmbit municipal és on s'han de desenvolupar les noves formes de participació social en la presa de decisions i en els debats col·lectius. I la CUP és la iniciativa que més ho ha sabut comprendre.
És un camí nou i per tant no hi ha gaire referents on agafar-se, tot i que aquí a Catalunya hi ha el relat magnífic de les col·lectivitzacions i de la lluita contra el feixisme (i l'estalinisme) que pot servir com a font inesgotable d'inspiració.
