14-D: Diputats contra indignats

Dimecres que ve dia 14 de desembre l'Audiència Nacional es trasllada a Catalunya. I ho farà per interrogar els diputats que van denunciar ser agredits en la protesta del passat 15 de juny davant de les portes del Parlament de Catalunya. Una jornada marcada per la victimització i la manipulació informativa en què un grup de manifestants va impedir l'entrada d'alguns diputats a la cambra.

El 3 d'octubre, complint ordres del magistrat de l'Audiència Nacional espanyola Eloy Velasco, els Mossos d'Esquadra van iniciar la detenció de 22 persones presumptament implicades en la revolta del 15-J. Una protesta que el conseller d'Interior, Felip Puig, va aprofitar per imposar la importància d'augmentar els mitjans policials i revisar les estratègies d'actuació.

Les detencions van estar propiciades pel grup ultradretà Manos Limpias, dirigida per Miguel Bernard, que compta amb un polèmic currículum i militància a organitzacions ultradretanes. Aquest grup també estava darrere la denúncia per la crema de la bandera espanyola al Fossar de les Moreres i de la denúncia que pretén que la Generalitat de Catalunya acati la sentència contra la immersió lingüística.

La querella interposada per Manos Limpias a l'Audiència Nacional denuncia "aquelles persones que han dirigit o participat en el moviment anomenat 15-M o dels indignats o Democràcia Real ja de tal forma que van impedir accedir els diputats del Parlament de Catalunya".

De CiU a SI

Els diputats que hauran de col·laborar amb la justícia espanyola per tal d'identificar els manifestants de la protesta del passat 15 de juny són, de CiU, Ana Isabel Marcos, Gerar Figueras, Josep Maria Llop, Jordi Turull i Santi Vila; del PSC, Montserrat Tura i Ernest Maragall; d'ICV, Joan Boada i Salvador Milà, i de SI Alfons López Tena.

"Les retallades sí que són un atac a la democràcia"

Interior i mitjans de comunicació van bolcar-se en la criminalització del bloqueig simbòlic del Parlament -en què un grup minoritari s'hi va implicar- i van denunciar severament durant setmanes el fet d'atacar una cambra com el Parlament, on hi treballen els representants dels ciutadans, i el fet que consellers i el president de la Generalitat, Artur Mas, hagués d'accedir-hi en helicòpter. Això va ser aprofitat per Puig per incrementar la mà dura contra els mobilitzats i d'estendre-ho al conjunt del moviment.

Malgrat tot, el que es va ocultar va ser el motiu d'aquella protesta el 15 de juny al Parlament. I és que aquell dia s'iniciava el debat de la llei de Pressupostos de la Generalitat i de Llei Òmnibus. El PPC i Joan Laporta van facilitar que els pressupostos del Govern de CiU superessin el debat de totalitat al Parlament i va rebutjar les esmenes a la totalitat del PSC, ERC, ICV-EUiA, C's i SI.

En aquest sentit, el moviment 15-M es va desmarcar dels incidents i va recordar que la mobilització del Parlament, secundada per les 22 assemblees dels barris de Barcelona i més de 100 pobles de Catalunya, "era aturar les retallades antisocials als Pressupostos per la 2011 de la Generalitat i denunciar el decret conegut com a llei Òmnibus". "Se'ns ha acusat d'atacar la democràcia quan són les retallades un atac clar a la democràcia social i política conquerida al llarg del segle XX", manifestaven. Unes retallades que, remarcaven, "situen el Parlament al servei dels mercats financers, reduint els serveis socials de tota la ciutadania, quan cap partit amb representació parlamentària incloïa aquestes mesures al seu programa electoral".

A més, van denunciar: "Les camises tacades d'uns pocs polítics semblen pesar més que els 40 ferits, als quals se sumen els 147 ferits del 27 de maig".

"Jo també era al Parlament"

Però davant la violència desplegada contra els manifestants del Parlament, el moviment del 15-M va iniciar una campanya per solidaritzar-se amb els 22 encausats. Amb el lema "Jo també era al Parlament", el moviment denuncia la causa contra ells i l'abús policial en les detencions. Una violència que ha estat condemnada per diversos estaments judicials i advocats i fins i tot posada en dubte.

És el cas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va titllar d'"inqualificable" l'actuació policial. La sala de govern del tribunal va condemnar l'operació policial dels Mossos d'Esquadra a la Ciutat de la Justícia, quan una desena de membres del moviment 15-M es van presentar voluntàriament per recollir la citació de l'Audiència Nacional i els antiavalots van irrompre al recinte. "L'actuació policial "només es pot entendre des del més absolut menyspreu als drets individuals dels ciutadans", va afirmar, i va avisar que les responsabilitats "s'han de depurar per la seva extrema gravetat".

També formacions polítiques com la CUP en van denunciar la brutalitat i estaments judicials com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), que es van unir a la demanda del TSJC perquè es depurin responsabilitats.

Protestes dimarts i dimecres

Amb motiu de la declaració dels diputats, el moviment 15-M lliure ha convocat una manifestació el dia 13 a dos quarts de vuit del vespre a Plaça Catalunya en solidaritat amb els encausats i contra la repressió al moviment dels indignats. "Tenim l'oportunitat de cridar ben alt i ben clar que "Jo també era al Parlament" i que, si cal, ho tornarem a fer, per tornar a dir-los de nou a la seva cara que no aprovem les seves retallades socials, que no els volem i que no els necessitem", manifesta el moviment, que també ha convocat una protesta dimecres a dos quarts de vuit del matí a Arc de Triomf per aturar l'Audiència Provincial de Barcelona.


- 13 de desembre 19.30 h. Plaça Catalunya

Manifestació en solidaritat amb els encausats del Parlament i contra la repressió al moviment 15-M

- 14 de desembre 07.30 h. 
Arc de Triomf
Aturem l'Audiència Provincial de Barcelona