El Grup Godó apunta
A nivell de Catalunya, els fets han parlat per si sols aquest dimarts, quan tots els diaris (també El Mundo, Público i l'ABC) menys La Vanguardia han publicat l'article de Terribas. Silenci revelador que treu a la llum alguns dels noms i cognoms de l'ofensiva contra TV3. Segons el web d'Escacc, La Vanguardia Digital sí que havia arribat a publicar l'article, però ha estat ràpidament fulminat, tal com revela Josep Maria Mainat a Twitter.
Per un costat, el silenci recorda que la campanya en contra de la televisió pública ve de lluny. En aquest sentit, cal destacar un article que el rotatiu va publicar el març de l'any passat titulat "És sostenible el model de TV3?" i en què es posicionava clarament afirmant que "mentre les audiències i ingressos van a la baixa, les despeses no paren d'augmentar en una televisió pública amb una estructura d'una altra època". El tema va ocupar el tema central del diari, que hi va dedicar el seu editorial i dues pàgines interiors amb dos articles intentant dinamitar TV3.
Un article que volia ser aniquilador, que destacava el creixement de l'audiència de Telecinco a Catalunya i que contenia afirmacions com: "TV3 és la cadena autonòmica amb més pèrdues, més treballadors i major cost per treballadors". I és per prevenir atacs com aquest que Terribas adverteix: "Sense uns mitjans públics potents i compromesos deixem la potenciació de l'imaginari col·lectiu de la nostra societat, el mirall de qui som i com ens expliquem, en mans d'operadors privats que només busquen la rendibilitat econòmica, encara que sigui en detriment de la qualitat, del respecte a la intimitat i de la pluralitat de tot ordre".
L'article no va ser contestat per cap autoritat política, però sí pels professionals: Miquel Pairolí a El Punt hi dedicava un article, així com Media.cat amb "El Grup Godó posa TV3 en el punt de mira" i el col·lectiu Joan Creixell amb "La impunitat del Grup Godó: entre l'amnèsia i la ràbia".
Per un altre costat, destaca l'aposta del Grup Godó per intentar sense èxit fer repuntar la televisió privada de Catalunya, 8TV. En aquest context s'entén el fitxatge de tot menys econòmic de l'experiodista de TV3 i líder dels matins Josep Cuní. Pairolí també parlava de 8TV a l'article "Informació interessada".
CiU dispara
Es desconeix quan volia esperar Terribas a encendre les alarmes sobre l'ofensiva dels grups privats contra TV3. El que sí és cert és que l'article arriba l'endemà d'unes dures declaracions del candidat de CiU a les eleccions espanyoles, Josep Antoni Duran i Lleida, en què avançava o pronosticava que el Govern retallarà "i molt" TV3. Però les dades facilitades per la mateixa directora de l'ens canten per si soles, i és que l'aportació aprovada pel Parlament a la CCMA del 2010 era de 350
milions d'euros i el 2011, de 300, de manera que la contribució pública
ha passat en molt poc temps d'uns 50 euros per ciutadà/any a 40.
Paral·lelament, hi ha la reforma de la llei de la CCMA, que podria suposar, segons ha alertat el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), "un increment del control polític i governamental sobre TV3 i Catalunya Ràdio". Per tot plegat, el Grup Barnils manifesta que té "seriosos dubtes" sobre l’objectiu real d’aquesta reforma de la Llei de la CCMA i avisa que "es trencaria l’esperit de la llei actual, aprovada a finals del 2007 per una àmplia majoria de la cambra catalana".
Tot això porta el president del Grup Barnils, David Bassa, a afirmar que "l'esbiaix informatiu que imposa el control governamental desgasta la credibilitat del mitjà que pot passar en un període cada cop més breu de temps del lideratge a la marginalitat. [...] El control resulta un suïcidi empresarial i social per al mitjà i un error estratègic per al govern o partit de torn".
En definitiva, tal com adverteixen els mateixos professionals, la reforma de la CCMA podria arribar a provocar a la llarga una pèrdua de lideratge; i a partir d'aquí els grups privats sí que tindrien via lliure per acabar d'apuntalar la seva ofensiva contra TV3.
Per saber-ne més:
TV3 denuncia les ànsies dels grups privats d'"esquerdar una eina de país"
