Una dia abans l'aviació feixista havia bombardejat el petit poble de Manuel, a La Ribera Alta.
El Bombardeig de Xàtiva va ser realitzat per l'aviació feixista italiana, que va realitzar l'ofensiva terrorista durant la guerra d'agressió empresa pels militars feixistes espanyols. Aquest bombardeig es va fer sobre l'estació de la capital de La Costera el 12 de febrer de 1939.
Aquest atac s'enquadra dins dels nombrosos atacs sobre població civil que efectuà l'aviació nacionalista espanyola i els seus aliats sobre el País Valencià a les acaballes de la Guerra Civil, quan ja era evident el final d'aquesta i quan l'aviació republicana i les defenses antieaèries valencianes estaven molt malmeses. L'aviació franquista, l'aviació Legionaria italiana i la Legió Còndor intensificaren aleshores els seus bombardejos atacant des de principis de febrer, València, Gandía, Sagunt i Dènia. L'aviació italiana amb seu a Mallorca, es mostra especialment activa, gràcies a l'absència d'impediments. Així, el dia 11, la vespra, havien atacat Manuel, una xicoteta població veïna de Xàtiva.
El dia 12, finalment, al les 11:30 pm, 5 avions italians aparegueren en el cel de Xàtiva i deixaren caure 20 bombes de 250 kg. Aquestes impacteren de ple sobre l'estació de Xàtiva i les cases circumdants. No se sap si els italians tenien informacions, al respecte, però el cas és que en eixe moment entrava un convoi militar amb soldats de la XLIX Brigada Mixta de l'Exercit Popular que regressava amb permís del front. Les bombes l'agafaren de totes totes i el resultat va estar una carniceria amb braços i cames penjants dels arbres de l'estació segons conten els testimonis orals.
Per les fotos que realitzaren els propis italians es pot comprovar avuí, la gran fumareda que provocen els impactes i que degué fer negre gran part del cel i fer trontollar tota la xicoteta ciutat. En total van morir 109 persones de manera directa o dies després en els hospitals i hi va haver 300 ferits. Alguns hagueren de ser tralladats als hospital de Xàtiva i també a Ontinyent, ja que Xàtiva quedà desbordada davant aquest l'allau de víctimes. Entre els morts hi hagué sobretot soldats, però també civils, a destacar 3 xiquets i 14 dones.
L'impacte emocional va estar tan fort que la por a un nou bombardeig es va apoderar de la població de Xàtiva durant aquest darrer tram de la guerra i, tot i la cridada de l'alcalde Jovino Fernández a la normalitat, gran part de la població es trasllada a les cases de camp del paratge de bixquert, ja que els refugis antieaeris encara no estaven acabats i tothom temia un nou atac. Des de finals dels 90 es fa un homenatge a les víctimes a l'estació de Xàtiva, al qual acudix algú dels familiars d'aquestes.
Aquestos homenatges van culminar el 2007 amb la inauguració d'un monument commemoratiu, pagat amb sufragi popular i impulsat pel Consell de la Joventut de Xàtiva, obra de l'escultor i dissenyador de La Granja de La Costera afincat a Xàtiva, Miquel Mollà.
